Sessió 1: Iniciem-nos en l'expressió corporal

Objectius de la primera sessió:

   1- Què és un diari de camp.
   2- Importància de l'exressió corporal a les escoles.
   3. El joc com a forma d'expressió.

- Què es un diari de camp?

És un instrument utilitzat per registrar aquells fets que són susceptibles de ser interpretats. És una eina que permet sistematitzar les experiències per llavors analitzar els resultats.

Després de llegir el document de la UdG sobre el diari de camp que ens va proporcionar la professora puc dir que  un diari de camp  ha d'incloure les vivències personals de cada sessió de l'assignatura de manera cronològica, per tant, s'han de descriure les activitats que s'han realitzat a cada classe i tal com t'has sentit en cadascuna d'aquestes. I a partir d'aquí les reflexions personals entorn del propi procés d'aprenentatge, comparant-ho amb la pròpia experiència o reforçant-ho amb algun marc teòric com ara, bibliografia, videografia, webgrafia o elements d'alguna altra assignatura.

Per tant, aquest diari de camp serà meu i  personal on podré expandir totes les emocions que em proporcioni cada sessió així com la importància que ha tingut cada activitat per a mi. Finalment, també em proporcionarà estratègies per  portar a terme en un futur amb els meus alumnes dins l'aula.

 

Dins d'aquesta sessió, la professora ens va formular una pregunta: 

Hem tingut alguna experiència personal amb l'expressió corporal a l'escola? 

Personalment, només recordo una obra que varem representar per nadal similar als pastorets. Recordo que em va agradar molt i que la professora que tenia en aquell moment li va dir a la meva mare que ho feia molt bé. A partir d'aquí, no he tingut cap més experiència relacionada amb l'expressió corporal i trobo que si ja des de ben petits ensenyéssim als infants a expressar-se movent tot el cos, fent activitats que habitualment no es fan dins l'aula segurament tindríem una autoestima més alta i respectaríem més el nostre cos i no tindríem ni vergonya ni terror a la interpretació com molts adults tenim. Hem interioritzat que fer expressió corporal, teatre.... és fer el ridícul, però, n'estic convençuda que qui és lliure d'aquests pensaments i fa el que li sembla en cada moment sense pensar què diran els altres esdevindran persones més felices. 

Al final de la classe vam estar parlant sobre l'article Juego, expressión y creatividad de Isabel Tejerina i al llegir-lo puc comentar que  parla principalment  de l'importància que té el joc tant en la infància com en la vida adulta, que el joc és la fons d'alliberament de les pors i les inseguretats dels nens, que és l'expressió lliure que tenen sense la presió de l'adult, els ajuda a relacionar-se amb els altres, és un mitjà natural de l'aprenentatge i és la base de la creativitat entre altres coses. Com he dit en el paràgraf anterior, penso que els adults no juguen, no s'expressen, no creen. Al fer-nos adults, ja no tenim dret a totes aquestes activitats ja que hem de ser persones responsables. Ens hem d'alliberar d'aquets tabús que s'han formalitzat socialment ja que  els adults així com els infants, n'ecessitem alliberar sentiments, treure pors i l'expressió corporal és una bona manera de fer-ho.