Sessió 14: EL JOC DRAMÀTIC A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

A partir de la LOGSE, en el sistema educatiu espanyol, es distingeix entre el teatre i la dramatització, la qual comença a formar part de l’àrea d’educació artística. Aquest procés ha costat 20 anys. Tot i això la posada en pràctica està en dubte degut als pocs recursos de les escoles actuals i a la poca importància donada a aquesta àrea. Per això caldria una formació bàsica pels mestres actuals.

VARIETAT TERMINOLOGICA / DIVERSITAT PRÀCTICA

“drama” à en altres països es tradueix com a acció, es distingeix de teatre (espectacle)à creative drama, improvised drama, jeu dramatique...

“drama”à es relaciona amb un gènere teatral (tràgic) molt contradictori al que volem fer entendre per joc dramàtic.

El joc dramàtic no el volem utilitzar per obtenir-ne un producte final i artístic destinat a la representació teatral sinó com a un instrument a mans dels nens i nenes per expressar, comunicar i crear un procés de joc.

CONCEPTE I FINALITAT DEL JOC DRAMÀTIC

Joc dramàtic = dramatització à moltes activitats d’expressió dramàtica (corporals, lingüístiques, plàstiques, rítmiques..)  amb les quals arribem a un procés de descobriment i creació. 

La seva finalitat és aconseguir una experiència educativa integradora basada en el joc i el protagonisme dels infants. L’infant pot expressar-se a través de l’acció ja sigui a través d’una màscara , del propi cos, la veu, els gestos, les paraules, la música, les olors, les formes.. Es tracta de treure’s complexes de sobre i trobar-se a un mateix a través de les situacions més diverses i compartides amb els altres. És un mitjà als servei del desenvolupament individual i col·lectiu, sense escenari ni espectadors.

JOC, EXPRESSIÓ I CREATIVITAT

El joc funciona com una estratègia de desbloqueig i d’alliberament expressiu i és una base formidable per a la creativitat. Algunes de les cites de treballs basats en el joc són les següents: 
  El joc és el mitjà natural d’aprenentatge de l’infant i crea una zona de desenvolupament poper. Vigotsky

- El joc permet col·locar-se en situacions que no pertanyen a la realitat, per la qual cosa resulta molt eficaç com a instrument d’adquisició de diferents situacions vitals i d’aprenentatge. Lotman

Wallach i Kogan ens parlen d’obstacles motivacionals que impedeixen crear un clima creatiu. Com per exemple: el temor a ser jutjats, el rendiment personal, por als errors i als judicis de valors.. El joc lliure elimina aquests obstacles.

El joc es el regne de la llibertat, l’ambient per al descobriment i la troballa.

PAUTES DEL TALLER

El taller de joc dramàtic ha de tenir unes pautes per poder oferir les condicions idònies perquè cada infant es desenvolupi al màxim:

    El joc ha de ser gratificant i lliure

-   Llibertat de participació

  Equilibri entre l’espai personal i col·lectiu. No s’ha d’obligar a acceptar un rol determinat.

-   Local ampli i sense obstacles és ideal però no imprescindible.

-   Regles mínimes (no pegar-se, empènyer, fer-se mal..)

-  El joc no és objecte d’observació, llevat en ocasions excepcionals. No estem fent teatre, els observadors condicionen el joc.

- Basar-se en els interessos, el protagonisme i l’espontaneïtat de l’infant.

-  Eliminació del judici. Condicions de seguretat i llibertar. No hi ha bons ni dolents, aptes o no aptes.

-  L’avaluació de l’activitat ha de ser “creativa” on es reflexiona sobre el procés del propi alumne i els resultats d’un conjunt. Hi pot haver autoavaluació continuada. Professors en el paper d’animador. No és un model, no ensenya sinó que és una persona receptiva, disponible i que facilita el joc.  Ha de ser tolerant amb les conflictes i idees i crear un ambient distès.

HI HA UN LLOC PER AL JOC DRAMÀTIC A L’ESCOLA?

Hi pot ser sempre i quan hi hagin mestres amb iniciativa per fer canvis a l’escola.