L'home pot desxifrar com és una persona o quina actitud té cap a la vida simplement observant el llenguatge corporal ja que un mateix es manifesta de manera inconscient.

dijous, 3 d’octubre del 2013

Sessió 5: Observem l'obra amb ulls crítics.

Després de tornar a observar la obra "LA RATETA PRESUMIDETA" hem decidit que en general ens varem sentir amb vergonya tot i que al final varem estar contentes. D'altres no varen tenir cap mena de vergonya sinó que els hi provocava molt de riure. Personalment sóc de les de la vergonya (jeje).....
Per ser el primer cop que realitzem una obra i pel poc temps de preparació penso que va sortir prou bé! 
Com a coses que podríem modificar serien: 
- Col·locar la protagonista més endavant en l'escena de la discoteca i la resta a darrera perquè es pugui veure clarament que és la protagonista. A més a més, també podria haver-hi un focus que la il·lumines per destacar-la encara més.
- Al sortir els personatges a la discoteca haurien de sortir un per un fent un gest característic per tal que el públic pugui reconèixer el tret de cada un. 
- Al utilitzar el recurs de la mímica calia posar més música fent canvis en cada escena. 
- Al marxar de la discoteca havia d'haver marxat primer la protagonista i després la resta sense emportar-nos el material. Sortir i després entrar els encarregats de treure el material. 
- Calia aprofundir més amb els personatges i amb els seus trets característics. 

Tot i això, penso que hem adaptat bé el conte clàssic a aquest més modern però que per més petits l'hauríem de tornar a adaptar. 



Tot seguit hem anat a jugar. Hem conegut una altra forma de presentació
Nom + gest. Ens col·loquem amb rotllana i fem un gest, el primer que ens vingui pel cap i, a continuació diem el nostre nom. així un darrera l'altre. Pot ser una bona manera de presentació amb nens petits i original. 

En acabar, hem agafat uns coixinets i em deixat que el coixí ens porti i ens guiï amb moviments. Tot seguit ens hem començat a passar el coixí d'una mà a l'altre i cada cop més ràpid fent que si ens cau a terra quedem penalitzats sense moure’ns fins que vingui algú i ens abrasi. I així també, passant-nos el coixinet de dos en dos i tot seguit en rotllana. 

Hem acabat la sessió amb massatges. Ens hem estirat a terra i un company ens feia un massatge amb el coixinet. fent rodolar el coixí, fent copets, fregant-lo....finalment, dibuixant el contorn de la persona. 


Penso que aquestes activitats dels coixinets són molt útils per nens petits per tal de conèixer als altres infants, despertar emocions mitjançant l'abraçada, i tot seguit relaxar-los amb el massatge sense tocar amb les mans ja que a vegades ens podem sentir incòmodes.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada